Des del mes 7 d’embaràs i fins, aproximadament,
els 6 anys de vida es produeix un període sensible d’aprenentatge del
llenguatge. Aquest període sensible que és una fase del desenvolupament d’especial
susceptibilitat a les influències ambientals i experiències que permeten o
faciliten l’aconseguiment de certes habilitats cognitives. És a dir, que el nin
aprèn el llenguatge en interacció amb el seu entorn sense que facem “res especial”
perquè l’adquireixi i, a més, ho farà amb gran facilitat.
Una vegada passat aquest període sensible, l’aprenentatge
de qualsevol llengua serà més costosa, que no impossible; però serà molt
difícil que l’adquireixi de manera tan perfecta com si fos la llengua materna.
Si més, també és cert que la nostra manera de
parlar amb els infants facilitarà o dificultarà el desenvolupament del llenguatge,
i és per aquest motiu que m’agradaria donar-vos aquest seguit de consells i què
ens serviran per als més petits i per aquells que ja estan especialitzant-se en
la llengua humana:
1. Parlar i parlar amb ells, com si tenguéssim la ràdio en marxa. És
molt important contar-li coses: el que feim, el que anem a fer... “Ara pos
aigua a la banyera i anem a pegar un bany”. Aprofitar aquest moment, per
exemple, per anomenar les parts del cos, les comunes i les que no són tan
comuns: colze, espatlla, esquena, genolls...i acompanyar-los sempre d’una
frase: “Et freg l’esquena i puig per s’espatlla cap al braç. Baix amb l’esponja
pel colze i arriba al canell per fer net tot el braç...” D’aquesta manera
estarem oferint un bon model d’estructura del llenguatge a més de mostrar nou
vocabulari: comprant a una tenda, anant pel carrer, fent les feines casa... I
explicant-li què heu fet abans de demanar què han fet ells al cole...
2. Els adults som models de llenguatge: hem de xerrar clar, amb un vocabulari
ric. No massa ràpid ni lent... És important dir a cada cosa pel seu nom, ha de
menester el mateix esforç per aprendre el nom “ca” que “guau, guau”, amb la
diferència que el segon cas no és la paraula que denomina en aquest animal.
Després haurà de desaprendre-la i tornar-la a aprendre correctament: “Sí,
aquest animal és un ca, fa guau, guau”.
És possible que els infants no tenguin prou maduració per a dir totes
les paraules bé i que els hi surti dir /maina/ en lloc de madrina però serà la
nostra funció anar anomenant correctament les paraules perquè, a mida vagin
madurant, ho vagin canviant també.
3. Davant d’aquestes errades d’articulació d’alguns sons de la parla,
vos recoman que utilitzeu la “sobrecorrecció”, és a dir... Repetirem allò que l’infant
diu malament d’una manera correcta i, si és possible, dins una frase. D’aquesta
manera li donarem l’opció correcta sense que se senti malament per no haver-ho
dit correctament. Per exemple, en lloc de fer:
-Infant: sa toto!
-Adult: No es diu toto, es diu romput.
Millor farem:
-Adult: S’ha romput sa jugueta? No et preocupis, ara miram d’arreglar-la.
4. Parlar-lis amb la naturalitat més gran possible. (No sil·labejant).
5. Parlar de fets passats, del que heu fet durant el dia per ajudar a
organitzar el temps i treballar la memòria i seqüenciació de fets i també,
xerrar de records divertits.
6. Evitar donar ordres, en el seu lloc millor fer suggeriments “que et pareix si...”, “Jo crec que...”, “seria millor si....” i donar-lis una opció
diferent de les que ells hagin pogut triar.
7. Fer preguntes obertes o que hagi de triar entre dues opcions:
- Què vols berenar?, Vols plàtan o poma?
Intentar evitar les preguntes que ens contesten amb un si o un no: -Vols
plàtan?
8. És molt important donar temps de resposta als infants, hem de ser
pacients. Moltes vegades ens anticipam a les seves intervencions i contestam
per ells, això no ho feim amb els adults. La conversa està organitzada en torns i serà important
respectar-lis als infants, donant-lis l’espai i temps que necessiten i mostrant-lis
el model correcte.
Per exemple: Si un adult demana al nostre fill que nom, deixar que
sigui ell qui contesti per poc capaç que sigui. Si passam pena que no se l’entengui,
després podrem reformular la seva resposta de manera correcta com abans en parlàvem.
9. NO interrompre al nin quan ens conta alguna cosa. Respectar la seva
manera d’expressar-se. Els adults moltes vegades, acostumats a viure al nostre
món de frissera, acostumam a interrompre, endevinar què volen dir o inclòs afegir
paraules al que ens diuen. IMPORTANT, escoltar-los!
10. I el que vos deia abans, realitzar extensions i expansions del que
ens diu el nin augmentat la longitud dels enunciats, donant models correctes:
- Infant: Aigua.
- Adult: Vols aigua? Anem a la cuina i et donaré aigua. La vols fresca
o del temps?
11. Afavorir la masticació. És important que els infants mengin tota classe d’aliments, tendim a fer una dieta massa blana i això no ajuda a enfortir
la musculatura dels òrgans implicats en la parla, ni al creixement del maxil·lar o la mandíbula. I
és també molt important que ho facin per ambdós costats pràcticament per igual.
12. Observar si respiren per la boca, ronquen i/o s’aixequen molt
cansats i amb ulleres encara que hagin dormit prou hores també serà una cosa
important a tenir en compte i comentar al pediatre en el seu cas... Recordau
que la respiració natural és nasal.
13. I sobretot dedicar-lis temps de qualitat: Jugar, contar contes, retransmetre
el que feim i que ens ajudin a organitzar oralment el dia, les feines, les
juguetes... etc!
GAUDIR MOLT AMB ELLS PERQUÈ QUAN GAUDEIXES, T’ARRIBA
A DINS!
Salutacions,
Cristina M. Sobrino
Mestra d’Audició i Llenguatge.
