diumenge, 29 de març del 2020

PAUTES PER A LES FAMÍLIES EN TEMPS DE COVID-19

Teniu en compte que els vostres fills poden no comprendre les mesures que s’han adoptat, les causes d’aquest confinament, què és el COVID-19, quin temps haurem d’estar així… per tant, intentau mantenir una conversa amb ells, que vos expliquin quins són els seus dubtes, i responeu emprant imatges i posant exemples expressant-vos amb frases curtes i simples. Conte del coronavirus.

-Estar tot el temps a ca vostra pot provocar un augment de l’ansietat, nervis i per tant més bloquejos i difluències a l’hora d’expressar-se i relacionar-se. Procurau que l’entorn comunicatiu sigui el més tranquil i acollidor possible: esperar, mirar a la cara, posar-se a l’alçada de l’infant, seguir les seves iniciatives… 

- Els nens necessiten uns hàbits i rutines de feina, deures, menjars, de son, etc.  Programeu les activitats i horaris generals que es duran a terme a partir d’ara a la llar durant el dia (recordeu que el cap de setmana ha de tenir una altra rutina més relaxada). Nosaltres vos adjuntam un d’exemple (veure al final del document)

- Controlar el temps que els infants estan amb l’ordinador o altres pantalles. L'ús de les noves tecnologies ha d'estar contemplat i regulat en el nostre horari de rutines diari. Intenteu marcar horaris amb temporitzadors o alarmes. 

- Dedicar temps per fer exercici físic a casa, a internet podeu trobar diverses pàgines on es realitzen activitats físiques en directe, on es presenten plans de feina i exercicis de fitness o entrenament personal per fer en família.

- Dediqueu l’horabaixa a activitats més creatives com: jocs de taula, llegir contes, activitats de motricitat gruixuda, esport, jocs d'experimentació1(llistat de vídeos d'experiments), tallers de cuina, activitats de relaxació...



A l’hora de fer les tasques de l’escola, que us encomanen els vostres tutors, heu de tenir en compte:

  • Utilitzar cada dia el mateix espai on hi hagi tranquil·litat i una llum adequada.
  • Recordau que poden necessitar més temps per fer les tasques que s’han encomanat. Tal vegada seria interessant subdividir l’activitat en petites tasques de manera que no impliquin més de 10-15 minuts, poder descansar i/o estirar cames i tornar a fer 10-15 minuts més. 
  • Des del centre ja esteim mirant d’enviar tasques que no suposin un augment en la càrrega de feines a les famílies. No volem que els nins perdin els hàbits de feina però som conscients que l’entorn i les circumstàncies no són les mateixes. 
  • Ajudar-los a organitzar-se: mirar el blog conjuntament i apuntar-se les feines que tenen per així intentar fer-les de la forma més autònoma possible.
  • Recomanam llegir els enunciats plegats i sempre demanar si ho han entès, si no és així, tornar-ho a llegir i d’aquesta manera ho podran fer sols.
  • Estructurar el quadern o fulla on facin la feina, millor si utilitzen un quadern o fulla pautada, on hi hagi marges i línies per escriure a damunt.
  • NO CORREGIR TOTES LES FALTES que facin, pot ser molt frustrant per ells.
  • NO PASSA RES si un dia no pot fer totes les tasques, val més fer-ne una i ben feta. Voltros podeu gestionar els temps d’entrega; la qüestió és anar fent.
  • Anau intercalant aquestes tasques amb altres de tipus lúdic i que no impliquin una exigència alta visual o d’atenció.
  • Sempre donar un REFORÇ POSITIU, d’aquesta manera els motivam de què vulguin seguir aprenent.

És important que parem i reflexionem conjuntament amb els nostres fills i filles, i ens preguntem com han anat aquests primers dies de confinament. Així podrem identificar quines accions i rutines valorem que ens estan funcionant bé i repensar les que podríem millorar.


Pensau que les mestres de suport som aquí per ajudar-vos, tots formam un equip i entre tots ho aconseguirem. 
Molts d’ànims!!!




EXEMPLE D'HORARI



dijous, 26 de març del 2020

CONSELLS D'ESTIMULACIÓ DEL LLENGUATGE


Des del mes 7 d’embaràs i fins, aproximadament, els 6 anys de vida es produeix un període sensible d’aprenentatge del llenguatge. Aquest període sensible que és una fase del desenvolupament d’especial susceptibilitat a les influències ambientals i experiències que permeten o faciliten l’aconseguiment de certes habilitats cognitives. És a dir, que el nin aprèn el llenguatge en interacció amb el seu entorn sense que facem “res especial” perquè l’adquireixi i, a més, ho farà amb gran facilitat.
Una vegada passat aquest període sensible, l’aprenentatge de qualsevol llengua serà més costosa, que no impossible; però serà molt difícil que l’adquireixi de manera tan perfecta com si fos la llengua materna.
Si més, també és cert que la nostra manera de parlar amb els infants facilitarà o dificultarà el desenvolupament del llenguatge, i és per aquest motiu que m’agradaria donar-vos aquest seguit de consells i què ens serviran per als més petits i per aquells que ja estan especialitzant-se en la llengua humana:

1. Parlar i parlar amb ells, com si tenguéssim la ràdio en marxa. És molt important contar-li coses: el que feim, el que anem a fer... “Ara pos aigua a la banyera i anem a pegar un bany”. Aprofitar aquest moment, per exemple, per anomenar les parts del cos, les comunes i les que no són tan comuns: colze, espatlla, esquena, genolls...i acompanyar-los sempre d’una frase: “Et freg l’esquena i puig per s’espatlla cap al braç. Baix amb l’esponja pel colze i arriba al canell per fer net tot el braç...” D’aquesta manera estarem oferint un bon model d’estructura del llenguatge a més de mostrar nou vocabulari: comprant a una tenda, anant pel carrer, fent les feines casa... I explicant-li què heu fet abans de demanar què han fet ells al cole...

2. Els adults som models de llenguatge: hem de xerrar clar, amb un vocabulari ric. No massa ràpid ni lent... És important dir a cada cosa pel seu nom, ha de menester el mateix esforç per aprendre el nom “ca” que “guau, guau”, amb la diferència que el segon cas no és la paraula que denomina en aquest animal. Després haurà de desaprendre-la i tornar-la a aprendre correctament: “Sí, aquest animal és un ca, fa guau, guau”.
És possible que els infants no tenguin prou maduració per a dir totes les paraules bé i que els hi surti dir /maina/ en lloc de madrina però serà la nostra funció anar anomenant correctament les paraules perquè, a mida vagin madurant, ho vagin canviant també.

3. Davant d’aquestes errades d’articulació d’alguns sons de la parla, vos recoman que utilitzeu la sobrecorrecció, és a dir... Repetirem allò que l’infant diu malament d’una manera correcta i, si és possible, dins una frase. D’aquesta manera li donarem l’opció correcta sense que se senti malament per no haver-ho dit correctament. Per exemple, en lloc de fer:
-Infant: sa toto!
-Adult: No es diu toto, es diu romput.
Millor farem:
-Adult: S’ha romput sa jugueta? No et preocupis, ara miram d’arreglar-la.

4. Parlar-lis amb la naturalitat més gran possible. (No sil·labejant).

5. Parlar de fets passats, del que heu fet durant el dia per ajudar a organitzar el temps i treballar la memòria i seqüenciació de fets i també, xerrar de records divertits.

6. Evitar donar ordres, en el seu lloc millor fer suggeriments “que et pareix si...”, “Jo crec que...”, “seria millor si....” i donar-lis una opció diferent de les que ells hagin pogut triar.

7. Fer preguntes obertes o que hagi de triar entre dues opcions:
- Què vols berenar?, Vols plàtan o poma?
Intentar evitar les preguntes que ens contesten amb un si o un no: -Vols plàtan?

8. És molt important donar temps de resposta als infants, hem de ser pacients. Moltes vegades ens anticipam a les seves intervencions i contestam per ells, això no ho feim amb els adults. La conversa està  organitzada en torns i serà important respectar-lis als infants, donant-lis l’espai i temps que necessiten i mostrant-lis el model correcte.
Per exemple: Si un adult demana al nostre fill que nom, deixar que sigui ell qui contesti per poc capaç que sigui. Si passam pena que no se l’entengui, després podrem reformular la seva resposta de manera correcta com abans en parlàvem.

9. NO interrompre al nin quan ens conta alguna cosa. Respectar la seva manera d’expressar-se. Els adults moltes vegades, acostumats a viure al nostre món de frissera, acostumam a interrompre, endevinar què volen dir o inclòs afegir paraules al que ens diuen. IMPORTANT, escoltar-los!

10. I el que vos deia abans, realitzar extensions i expansions del que ens diu el nin augmentat la longitud dels enunciats, donant models correctes:
- Infant: Aigua.
- Adult: Vols aigua? Anem a la cuina i et donaré aigua. La vols fresca o del temps?

11. Afavorir la masticació. És important que els infants mengin tota classe d’aliments, tendim a fer una dieta massa blana i això no ajuda a enfortir la musculatura dels òrgans implicats en la parla,  ni al creixement del maxil·lar o la mandíbula. I és també molt important que ho facin per ambdós costats pràcticament per igual.

12. Observar si respiren per la boca, ronquen i/o s’aixequen molt cansats i amb ulleres encara que hagin dormit prou hores també serà una cosa important a tenir en compte i comentar al pediatre en el seu cas... Recordau que la respiració natural és nasal.

13. I sobretot dedicar-lis temps de qualitat: Jugar, contar contes, retransmetre el que feim i que ens ajudin a organitzar oralment el dia, les feines, les juguetes... etc!

GAUDIR MOLT AMB ELLS PERQUÈ QUAN GAUDEIXES, T’ARRIBA A DINS!


Salutacions,
Cristina M. Sobrino
Mestra d’Audició i Llenguatge.

dilluns, 23 de març del 2020

PRESENTACIÓ DE L'EQUIP DE SUPORT 19-20

Hola famílies Saurines!

Un dels temes pendents de l'equip de suport era reprendre aquest bloc on acostar-mos a vosaltres i que millor que fer-ho en aquests dies on la tecnologia serà el nostre mitjà de comunicació.

Per fer-nos més propers m'agradaria presentar tots els que formam part de l'equip doncs moltes de vegades no arribam a coneixer-nos!

Al CEIP Miquel Duran i Saurina els membres de l'equip de suport treballem adscrits a un cicle, d'aquesta manera som:

Orientació, on trobam a na Maria Ribas d'orientadora de centre i na Maria Perelló, la nostra PTSC.

A Ed. Infantil estan na Kika Fornés que fa de mestra de Pedagogia Terapèutica (PT), fent suport a totes les aules d'infantil. A més és l'encarregada de dur a terme el Taller d'Enriquiment (Projecte INFINITIMENT); i la mestra d'Audició i Llenguatge (AL), na Cristina Sobrino que també entra a fer el taller de llenguatge a totes les aules i fa alguns suports més, en petit grup i/o de manera individual.
L'ATE que tots coneixeu, na Penélope, i, a més,  dues mestres de suport (+1): na Maria Amengual que és la coordinadora de infantil, i na Laura Nieto, encarregada de fer Miscel·lània i alguns altres suports.

A Cicle Inicial (1r, 2n i 3r EP) trobam a na Margalida Perelló que fa de PT fent racons, suport de matemàtiques i projectes; i a na Malén Ferrer que és AL, fent desdoblaments a les àrees de llengües i suports a petits grups.

I, els més grans, els alumnes de Cicle Superior (4t, 5è i 6è) compten amb el suport de na Tonyi que és PT (substituïda en aquests moments per n'Antònia Maria) i una mestra d'Atenció a la Diversitat (AD), na Maribel Torralbo, que la substitueix na Maria del Mar.
També forma part de l'equip sa Cap d'estudis, na Mª José Rivero.

Ara ja ens podreu ubicar una mica més, podeu comptar amb nosaltres per aquelles dubtes que tengueu... Fins aviat!


Per cert, anirem fent entrades, vos esperam!